No és odi,
és ràbia de tentàcles
que broten de les vísceres.
No és por,
però sí tremolor que sacsetja
els cossos de la gent
i els inquieta.
Ni és estrés,
és abominant acumulació de renous
(que no són sons)
al voltant,
com potades a l'esquena.
Crema el cap,
és cansanci
que desespera l'espera
d'hores i hores de vagar...
Hostilment pacient.
Frau
diumenge, 3 d’abril del 2016
divendres, 1 d’abril del 2016
"Quiere reírse. No se ríe bastante. Risa insuficiente es motivo de divorcio...
Y esquiar... quiere ir a esquiar
Quiere bajar una montaña esquiando y riendo como una imbécil."
Tócala otra vez, Sam - Woody Allen
Quiere bajar una montaña esquiando y riendo como una imbécil."
Tócala otra vez, Sam - Woody Allen
dimecres, 20 de gener del 2016
El hombre alado prefiere la noche

Vive hoy, avanza con papel activo por las vías en las que te dejas llevar.
Y déjate llevar...
Arranca a correr, no te rindas en tu palpitar
vive cargada de sin alientos,
bebe del manantial
¿y para respirar?
Limítate a las comas,
aquí no queremos punto y final.
Lucía.
dijous, 10 de desembre del 2015
GRX - BCN
I en marc (partint)
¿Qué voy a hacer sin tu espalda reflejada en el espejo?
Ahí viene el miedo
y no le dejo que entre,
cierro la puerta,
mi habitación es sólo nuestra,
sino dile a las paredes que te lo cuenten...
Lu
¿Qué voy a hacer sin tu espalda reflejada en el espejo?
Ahí viene el miedo
y no le dejo que entre,
cierro la puerta,
mi habitación es sólo nuestra,
sino dile a las paredes que te lo cuenten...
Lu
dimarts, 17 de novembre del 2015
ऊर्जा per tu
Els que plorem no es perquè siguem débils sino perquè duim massa temps sent forts.
I jo he plorat com la que més,
i he esclatat,
he anegat l'habitació de desesperació,
he voglut estar sola,
fins i tot he volgut no estar.
He escapat tant, que la poeta no trovaba a la musa,
i la inspiració ni recordava qui era jo.
Però el llàpis mai me deixa de costat,
i ara som aquí,
SOM JO.
Lu.
I jo he plorat com la que més,
i he esclatat,
he anegat l'habitació de desesperació,
he voglut estar sola,
fins i tot he volgut no estar.
He escapat tant, que la poeta no trovaba a la musa,
i la inspiració ni recordava qui era jo.
Però el llàpis mai me deixa de costat,
i ara som aquí,
SOM JO.
Lu.
dissabte, 17 d’octubre del 2015
INTRO
"¡Oh! Inmortal Poseidón, el del furioso tridente,
a ti me encomiendo en esta dificil empresa,
propicia que este velero llegue a buen puerto,
a ti me encomiendo en esta dificil empresa,
propicia que este velero llegue a buen puerto,
permíteme llevar a cabo los designios de Afrodita nacida de las olas,
¡Oh! Caliope,
augusta entre las musas,
haz
florecer el jardín, trae la rima."
dissabte, 3 d’octubre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



