dimarts, 13 de novembre de 2012

A la merda madurar, i tot el que comporta. Vull somiar, no vull veure amb ulls desconfiats a tothom, vull creure, no saber que estàs a punt desaparèixer, no sentir la cruesa de la mossegada de la realitat. Que tinc sentiment zero, de tant sentir, només queda desert aquí, dedins de lo que solía dir que era jo. El que queda ara és una altra història. Tocaría el nirvana, arribaré al més alt, només perquè la caiguda sigui més grossa. Anyor la confiança de saber que algú sempre està allà, perdre a tothom de cop i volta i tornar-los a refer amb altre gent, emplenant buits amb clot tan profund, no es cosa fàcil. Més i més gent, et sorprens de qui t'acaba ajudant i a la fí trobes on encaixes, lecció de vida, has après alguna cosa nova, pareix que tot funciona, però jo encara t'anyor amor, que boig el món.


Starlink.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada