Los sueños son esenciales. Nada se hace sin que antes se haya imaginado.
dimecres, 20 de novembre del 2013
dilluns, 18 de novembre del 2013
dijous, 14 de novembre del 2013
Bubbles
"Osea tía sal de tu burbuja,
no maquilles callejones,
la obsesión por la estética
ensucia corazones."
dilluns, 28 d’octubre del 2013
¡! + Sharif
Bajo el sol de tu muralla,
mi metralla estalla
mis super héroes no necesitan kriptonita, siguen mi cita
hacen volar tu convicción con dinamita,
"voy a enseñarte como romper los cerrojos"
esfuerzo y el sudor cayéndonos en nuestros ojos,
somos los del montón, somos los rojos.
Starlink.
mi metralla estalla
mis super héroes no necesitan kriptonita, siguen mi cita
hacen volar tu convicción con dinamita,
"voy a enseñarte como romper los cerrojos"
esfuerzo y el sudor cayéndonos en nuestros ojos,
somos los del montón, somos los rojos.
Starlink.
diumenge, 13 d’octubre del 2013
Kase O
Mi nombre va de boca en boca y mi cuerpo va de bar en bar,
en busca de una loca con quien hablar
¿te apetece tomar una copa?
no me lo digas, tus amigas solo hablan de ropa,
¿te gusta el rap?
Te prometo la cosa más bella, ir a un hotel
si quieres descorchar una botella y beber champán
si prefieres ir a ver estrellas conozco un sitio,
¿que me dices?
- Creo que tus amigos se van...
en busca de una loca con quien hablar
¿te apetece tomar una copa?
no me lo digas, tus amigas solo hablan de ropa,
¿te gusta el rap?
Te prometo la cosa más bella, ir a un hotel
si quieres descorchar una botella y beber champán
si prefieres ir a ver estrellas conozco un sitio,
¿que me dices?
- Creo que tus amigos se van...
dissabte, 28 de setembre del 2013
`'´`'´`'´
Un dia vaig plorar-li a la vida,
un altre a la mort,
vaig ballar a les fosques sense sentir temor,
vaig palpar un llavis,
vaig sentir amor.
Starlink.
dijous, 26 de setembre del 2013
Ki(ll)ss
No esperes nada de la gente,
no te exasperes,
da siempre un poco más de lo que debes;
¿bebes?
Dos copas más de éso,
si quieres, devuélveme lo invertido con un beso.
Starlink.
no te exasperes,
da siempre un poco más de lo que debes;
¿bebes?
Dos copas más de éso,
si quieres, devuélveme lo invertido con un beso.
Starlink.
dimecres, 11 de setembre del 2013
divendres, 6 de setembre del 2013
Now.
Quédate quejándote desde tu silla,
que callando apoyas la hipocresía
levanta de la butaca,
sé la que clave la primera estaca,
ataca.
Starlink.
dilluns, 29 de juliol del 2013
My name's not Alice, this is not Wonderland.
I digue'm es wiskies que
m'he begut, que ja se'm gira un ull cap a l'infern i no vull cometre
cap més hivern.
dimarts, 16 de juliol del 2013
Last time I'm lost, I'm not least.
Perdiéndonos,
entre bares y tragos amargos
diciéndonos adiós,
derrotándonos.
Starlink.
entre bares y tragos amargos
diciéndonos adiós,
derrotándonos.
Starlink.
Pr(ep)osiciones
Adoraba las tildes de tu nombre hasta donde
no las había.
Respondía por ti incluso en mi peor día.
Para a pensar y dime: ¿Qué es poesía?
Eres tú siendo acento sobre el punto de mi
i,
sobre tu a
bajo mis sábanas, nuestra sabana
conmigo,
contra todo.
Desde mi cama:
Cobijo,
barricada.
Starlink.
diumenge, 7 de juliol del 2013
¶
El roce del tiempo derrumbó la casa,
solo queda su esqueleto, a modo de carcasa.
Los crujidos espantan,
ni puertas quedan,
sus arcos te invitan:
pasa, pasa.
pasa, pasa.
Entra en su vida, sácala de la desgracia.
Starlink.
dijous, 4 de juliol del 2013
≋
Como gato callejero, arisca,
maullando en el muelle, por un poco de
marisco.
Marinero que no me da ni zurraspa,
le robé su última pesca
y del pescado devolví limpia la raspa.
Perdona cariño, no te convengo,
es a tu madre a la que no convenzo,
jamás pisaré un convento.
Aprovecho todo tal y como viene,
muevo hilos, al contrario que tú,
yo sí sé lo que me conviene.
Starlink.
dimecres, 3 de juliol del 2013
dilluns, 1 de juliol del 2013
dimecres, 26 de juny del 2013
22613
Araño,
pero ya no quiero más daño
que el del ruido del disparo la escopeta
o el de la metralleta
apuntando al que del mundo se cree dueño.
Disparos bajo la luna llena,
disfruta la escena.
La única justificable cadena,
es la que te ata a mis caderas.
Starlink.
pero ya no quiero más daño
que el del ruido del disparo la escopeta
o el de la metralleta
apuntando al que del mundo se cree dueño.
Disparos bajo la luna llena,
disfruta la escena.
La única justificable cadena,
es la que te ata a mis caderas.
Starlink.
Momo
Me dijo:
- Ahora somos o la música o yo. Elige.
La dejé y le escribí una canción. No se la dediqué
Aprendí, que nunca tendré una vida completa;
que por decir corazón quince veces no eres poeta,
que el alcohol, te empuja a hacer lo que realmente quieres
pero que si te excedes te convierte en canciones sin letra.
- Ahora somos o la música o yo. Elige.
La dejé y le escribí una canción. No se la dediqué
Aprendí, que nunca tendré una vida completa;
que por decir corazón quince veces no eres poeta,
que el alcohol, te empuja a hacer lo que realmente quieres
pero que si te excedes te convierte en canciones sin letra.
dimarts, 25 de juny del 2013
Papaoutai
"Que todos sabemos como se hacen los bebés,
¿pero sabe alguien como se hace un papá?"
Ah dites nous qui, tient,
Tout le monde sait
Comment on fait des bébés
Mais personne sait
Comment on fait des papas
Monsieur je-sais-tout
en aurait hérité, c'est ça.
Où t'es? Papa, où t'es?
Tout le monde sait
Comment on fait des bébés
Mais personne sait
Comment on fait des papas
Monsieur je-sais-tout
en aurait hérité, c'est ça.
Où t'es? Papa, où t'es?
No sé vivir, estoy improvisando.
Nunca estuve esperada,
soy inesperada,
paso tras paso, la siguiente huella no está planeada
vivo disfrutando cada segundo de respiración improvisada.
Starlink.
soy inesperada,
paso tras paso, la siguiente huella no está planeada
vivo disfrutando cada segundo de respiración improvisada.
Starlink.
20513
perdida en tu pupila
y me revoluciones con prisa.
Cuando la palabra resistencia
tu boca la exija,
cuando la consiga atrapar.
Respiraré tus suspiros
Arañaré los gemidos
Suéñame, que yo te voy a
soñar.
Starlink.
dilluns, 24 de juny del 2013
﹏
"Voy a girar los
momentos , convertir los segundos a barro y a meterlos al horno para
que se endurezcan, y no olvidar."
dissabte, 22 de juny del 2013
dilluns, 17 de juny del 2013
divendres, 14 de juny del 2013
dimarts, 11 de juny del 2013
◈◈◈◈◈
¿Acaso no era feliz el sultán,
cuando le contaba las mil y una mentiras Sherezade?
Se creyó su propio cuento
su estrella, sobre la i de firmamento
las mil y una noches, en el tiempo.
Desarropándose en el beso,
metidos en su bostezo,
embotellados en el sueño.
Starlink.
cuando le contaba las mil y una mentiras Sherezade?
Se creyó su propio cuento
su estrella, sobre la i de firmamento
las mil y una noches, en el tiempo.
Desarropándose en el beso,
metidos en su bostezo,
embotellados en el sueño.
Starlink.
dissabte, 8 de juny del 2013
Que no pierda métrica.
"Botellas llenas y sonrisas vacías,
falsos abrazos, colegas de conveniencia,
carisma es cosa de pocos, confianza plena,
del underground somos reyes sin corona.
unos merecen la pena otros guillotina,
Dios ten piedad solo somos porcelana."
Charlie
W
Somos el tiempo que nos queda
La vieja búsqueda, la nueva prueba.
Simple mensajero, de la palabra vivida y del
error
recuerdo haber rimado para ahuyentar el
dolor.
dimarts, 4 de juny del 2013
Obrint Pas
Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar
dimecres, 29 de maig del 2013
☕
No me sabes a café, pero sí me alteras como cafeína,
en el límite de tu beso empieza mi sonrisa.
en el límite de tu beso empieza mi sonrisa.
Starlink.
diumenge, 26 de maig del 2013
dissabte, 25 de maig del 2013
Le cadavre exquis
A partes, cada una a su bola.
Leyendo entre líneas vas encajando su sentido, venían de sitios
distintos, pero las palabras se han caído
bien.
Empezó un vanguardista europeo,
con un "le cadavre exquis
boira le vin nouveau."
Yo tal cual como su cadáver exquisito
escribo lo primero que me
imagino,
no te emociones,
esto no es nada de lo que para
tí haya escrito.
Espontánea,
no me callo
vanguardista de la barricada,
tras tu brazo.
Starlink.
diumenge, 19 de maig del 2013
dijous, 16 de maig del 2013
∠
Hay cosas que son tan yo, que nunca las enseñaría. El día que suelte lo primero que me venga a la cabeza, sin pensar en el que pensará, el mundo será nuestro.
Starlink.
dimecres, 15 de maig del 2013
∾
We drink too much, smoke too much, spend too
recklessly, laugh too little, drive too fast, get too angry, stay up
too late, get up too tired, read too little, watch TV too much.
We have multiplied our possessions, but reduced our values. We
talk too much, love too seldom, and hate too often. We've
learned how to make a living, but not a life. We've added years
to life, not life to years.
George Carlin
George Carlin
diumenge, 12 de maig del 2013
⚱
I would like to
reach out my hands
I may see you, I may tell you to run
Nobody safe, nobody on.
Well, pick me up with golden hand
I may see you, I may tell you to run
Nobody safe, nobody on.
I may see you, I may tell you to run
Nobody safe, nobody on.
Well, pick me up with golden hand
I may see you, I may tell you to run
Nobody safe, nobody on.
Send me on my way
dissabte, 11 de maig del 2013
Como buen gato, he esperado en tu tejado.
Deja de espiar por la rendija de mis sentimientos, que al final vas a encontrarlos, puedes pasar, aunque perdona, ando un poco desordenada.
Me pillas a media mudanza, entre lo que soy y quiero ser, entre lo que fui, entre lo que seré. Si quieres ayúdame con las cajas, déjalas por ahí, abre la cerveza, que también hay espacio para ti.
No esperes nada mucho mejor, está desteñido el salón, si me dejo ser, rompo mis muros, asustada por quererte, directa al Nirvana, antagonismo de la nada, ahora solo subes, después solo bajas.
Y es que me muero por pasar las noches contigo, amanecer metida en tu ombligo.
Starlink.
dimecres, 8 de maig del 2013
XXV
Se coló mi sonrisa en el reflejo de un espejo. No necesitaba traducciones, ni cambio de unidades, el silencio es lengua madre. Aunque no hayas oído los suspiros de mi cuerpo, sabes que entiendes el lenguaje de mi besos.
Starlink.
dilluns, 6 de maig del 2013
dissabte, 4 de maig del 2013
dijous, 2 de maig del 2013
dimarts, 30 d’abril del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
Escribe en mi piel y luego muerde tus palabras.
Donde sueno a
callada, a desánimo, donde no quiero estar.
Ahí vuelve su fuerza,
gritándole al silencio, contándole lo que hay allí fuera y no ha
visto. Lo que queda por descubrir.
Les enseña, que se conviertan
en sus iguales, codo con codo, empezar la revolución. Es la inercia,
la locomotora del movimiento, arrastrándolos sin querer y acierta.
Acierta que antes ya se ha equivocado, ahora ya sabe más.
Cuidado no te confíes, que
llega él para que veas, que los que te enseñaban no saben ni la
mitad que él, y tú, ni la mitad que ellos.
Pero ella va sin miedo, pisa
fuerte sobre todo lo que dice, totalmente segura de algo de lo que
aún no tiene ni idea.
Cuando la comisura de sus labios la hace dudar, los ojos de él leyendo su piel, su boca mordiéndole la palabra. Totalmente segura de que con él, no se equivocará, totalmente segura de algo, de lo que aún no tiene ni idea.
Starlink.
dissabte, 27 d’abril del 2013
Berlin wall
Cuentan que quedaron sus historias, sus motivos, ideologías, jóvenes revolucionarios persiguiendo eso que nos gusta llamarle libertad.
Todos ellos plasmados en las pintadas de su barrera. Respira pasado, ahora aprende, te toca propulsar el futuro.
divendres, 26 d’abril del 2013
⇗
Llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.
dimarts, 23 d’abril del 2013
Sant Jordi
Dos dies,
La vida són dos dies.
Cedir-la o lluitar-la.
Tu tries: t'arrossegues o somies.
AT-VERSARIS
diumenge, 21 d’abril del 2013
Hasél
La
noche era un cúmulo de callejones sin salida, el guardia del laberinto
jura que se ha hecho de día, pero no lo creo, aun estoy rompiendo muros
sin más ayuda que el futuro inédito que me juro.
La avenida del desengaño nunca acaba no, no imagino su final tumbada en tus párpados.
Sé que soy afortunada por gozar esta condena, por abrir nuevos senderos cuando las piernas tiemblan, parece que esta madrugada será la ultima pero la muerte se suicida si me hipnotizas con tus pupilas...
La avenida del desengaño nunca acaba no, no imagino su final tumbada en tus párpados.
Sé que soy afortunada por gozar esta condena, por abrir nuevos senderos cuando las piernas tiemblan, parece que esta madrugada será la ultima pero la muerte se suicida si me hipnotizas con tus pupilas...
dissabte, 20 d’abril del 2013
Las jaulas cambian, pero siempre están de moda.
Bienvenido, donde solo llegan los grandes, donde solo los que han rozado
la nada encuentran el camino. Supervivientes natos, sobrevive el mejor
adaptado, selección natural sobre nuestras espaldas, rasgando nuestras
manos, abriendo nuestros ojos. Cuestiónate todo lo que el que dice saber
más que tú te cuente, solo los peces muertos siguen la corriente.
Convirtiéndome en debate de sus bocas, su cicatriz tacto caricia, manía.
Como se libran de la tal Lucía?
Mientras disfrutas de la estancia, en sus rumores, idealizada, dicen que desprendes realidad a ras de suelo, dura, pero vas sin miedo, bienvenida al nirvana,a cima de la montaña, rozando el cielo, antagonismo de la nada, antes solo subías, ahora solo bajas.
Mientras disfrutas de la estancia, en sus rumores, idealizada, dicen que desprendes realidad a ras de suelo, dura, pero vas sin miedo, bienvenida al nirvana,a cima de la montaña, rozando el cielo, antagonismo de la nada, antes solo subías, ahora solo bajas.
Starlink.
dimarts, 16 d’abril del 2013
diumenge, 7 d’abril del 2013
Tú
Que creies que podies cantar sense mediterrani, sense les darreres llums de dia, ni les primeres estrelles de la nit, et trobes només amb els teus plats trencats i jo amb les meves veles llatines, només em trob l'horitzó.
Starlink.
dijous, 4 d’abril del 2013
dilluns, 1 d’abril del 2013
【ɯɯʇ】
Y no, y no. Cuidado no tropezar y volver a caer de tus ojos a tus pies. Me hablaron de drogas, y entonces yo les hablé de tu sonrisa.
Lladre de mirades, i dels meus somriures. Adéu, que ara llueixo més que el Sol, més bonica que les vidrieres de la teva Catedral.
Lladre de mirades, i dels meus somriures. Adéu, que ara llueixo més que el Sol, més bonica que les vidrieres de la teva Catedral.
Starlink.
divendres, 29 de març del 2013
dijous, 28 de març del 2013
La música ofegada
Queda
una estona quiet a la foscor, es diu a si mateix, “mai ningú
sabrà que ha passat”. La llança al canal, ple d'aigua, l'Ira es
perd, sola, a les profunditats d'Amsterdam. Ningú no la coneixia,
ningú demanaria per ella.
On
era ahir nit? Què va fer? L'havia mort. La desesperació l'ofega el
cor, i el coll, el cap li palpita, sota el mirall, una calaixera,
obre el fals fons, i treu la pistola. La fica dins la boca, respira profund, i deixa vagar la vista vegent-se, els pèls despentinats, les
neixents arrues, el seu nas i les pigues, fixa la mirada als seus
propis ulls reflectits, plens d'angoixa. Es sent un sol dispar, el
mirall s'emplena de sang. S'endú el secret amb ell. “Mai ningú
sabrà el que ha passat”.
Starlink
diumenge, 24 de març del 2013
À
No siguis aquella classe de cabró, sigues un cabró amb classe. Jo no segueix la moda, ella em segueix a mi.
I si voleu m'arrancau un perdó, per
la superioritat que desprenc quan he acertat alguna cosa, i em moc
com si el món fos meu, petita desxifradora de la veritat.
Starlink.
dissabte, 23 de març del 2013
57.
Rápido, que se me olvida!
Sí, creo que eran los pómulos, agudos, marcados, deslizándome por su línea. Que me comía el deseo, que no lo confundas con amor, moría por que me trazara con sus ojos, que me mirara de arriba a abajo, desnudándome, en carne viva. La fauna hambrienta en sus manos, recorriendo mi piel. No basta una foto, era el movimiento, qué sé yo.
Era la sonrisa? Perversión. Las comisuras se doblan, gesto pícaro, brillan las ideas en los ojos, verdes, oscuros. Luego está eso de las cejas, definen que seas guapo, o no, según una amiga, las cejas. Agudizando la mirada, arisca, curiosa, como aquello que conté una vez de las tres notas de la melodía, marcando. Las cejas. Marcando la intensidad, meterte en sus pensamientos, hasta la obsesión, cuentan tanto, en código del Enigma. Y no me enredo en la naríz, que si tuviera que hablaros de esas rectas, sin pasarse de dureza, sin una sola curva de suavidad, no acababamos ni para mañana.
Las venas en sus antebrazos, caminos hasta la muñeca, llegando a la mano, que me corro si tocan mi piel. Muérdeme con la mirada, sírvete y repite de mí, y cómeme, noches, tardes, anocheceres, amaneceres y las mañanas: besayúname.
No pongo una foto suya, no le hacen justicia, será el movimiento, qué sé yo.
Sí, creo que eran los pómulos, agudos, marcados, deslizándome por su línea. Que me comía el deseo, que no lo confundas con amor, moría por que me trazara con sus ojos, que me mirara de arriba a abajo, desnudándome, en carne viva. La fauna hambrienta en sus manos, recorriendo mi piel. No basta una foto, era el movimiento, qué sé yo.
Era la sonrisa? Perversión. Las comisuras se doblan, gesto pícaro, brillan las ideas en los ojos, verdes, oscuros. Luego está eso de las cejas, definen que seas guapo, o no, según una amiga, las cejas. Agudizando la mirada, arisca, curiosa, como aquello que conté una vez de las tres notas de la melodía, marcando. Las cejas. Marcando la intensidad, meterte en sus pensamientos, hasta la obsesión, cuentan tanto, en código del Enigma. Y no me enredo en la naríz, que si tuviera que hablaros de esas rectas, sin pasarse de dureza, sin una sola curva de suavidad, no acababamos ni para mañana.
Las venas en sus antebrazos, caminos hasta la muñeca, llegando a la mano, que me corro si tocan mi piel. Muérdeme con la mirada, sírvete y repite de mí, y cómeme, noches, tardes, anocheceres, amaneceres y las mañanas: besayúname.
No pongo una foto suya, no le hacen justicia, será el movimiento, qué sé yo.
Starlink.
divendres, 15 de març del 2013
♜
Quan persegueixo les vostres pupiles,
cercant refugi a les vostres mirades,
nous desconeguts, amb records comuns.
A les memòries m'amago, recerco
encara som allà? Què em queda aquí?
Què t'has quedat de mi?
No comparo,
sou diferent color, olor,
no teniu el mateix gust.
Música al pentagrama equivocat,
traçant icebergs al Sàhara.
Starlink.
cercant refugi a les vostres mirades,
nous desconeguts, amb records comuns.
A les memòries m'amago, recerco
encara som allà? Què em queda aquí?
Què t'has quedat de mi?
No comparo,
sou diferent color, olor,
no teniu el mateix gust.
Música al pentagrama equivocat,
traçant icebergs al Sàhara.
Starlink.
dissabte, 9 de març del 2013
Verdades
Tengo una relación a distancia. Cuanto más lejos, mejor.
dimarts, 5 de març del 2013
||||
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l’eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.
diumenge, 24 de febrer del 2013
Never a phobia ever controlling you, build an utopia.
Cap por, cara a cara, tots junts, colze a colze, apreta els punys.
Cap por mira'm als ulls, apunta al cor, un altre juny.
Cap por mira'm als ulls, apunta al cor, un altre juny.
dissabte, 23 de febrer del 2013
▷
Persigue todos y cada uno de tus sueños, los que estén a la vuelta de la esquina y los que te supongan cruzar mares y montañas. No hace falta que corras, ni que aceleres, simplemente que no frenes.
dilluns, 18 de febrer del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
❂
Me divorciaré del día, para casarme con la noche. Soy música en el pentagrama equivocado? Nos despedimos y en el adiós ya estaba la bienvenida diciendo, vuelve primavera, y cúrame el invierno.
Està l'amor, i després, tú.
dissabte, 9 de febrer del 2013
⚮
Muchos solteros enamorados, y muchas parejas que fingen quererse.
dissabte, 2 de febrer del 2013
∢
¿Cuál es el parásito más resistente? ¿Una bacteria? ¿Un virus? ¿Una
tenia intestinal?
Una idea. Resistente. Altamente contagiosa. Una vez que una idea se ha apoderado del cerebro es casi imposible erradicarla. Una idea completamente formada y entendida, que se aferra y desordena todo lo que es anterior.
Una idea. Resistente. Altamente contagiosa. Una vez que una idea se ha apoderado del cerebro es casi imposible erradicarla. Una idea completamente formada y entendida, que se aferra y desordena todo lo que es anterior.
dissabte, 26 de gener del 2013
110
Sense demanar-m'ho, t'has quedat amb jo, monopolitzes els pensaments, ideals. No m'influencies, això m'agrada pensar. I caic, als teus peus, sempre fingint que no et necessit, fins i tot m'enganxen les teves cançons, el teu olor que just ahir vaig conèixer, la teva escalfor, un mínim moviment acelerant pulsacions, adrenalina, seguim jugant al mateix joc? Va, no tenguis por, i sigues valent, atreveix-te a estimar-me, a perdre't als meus ulls, als meus llavis, a les meves paraules contenides, captives dins dels teus llavis, dins dels nostres mons, on et deixaves dur, posaves somnis, m'emplenaves d'ells, d'ilusions, que lluny de ser teves o meves, eren nostres, enamora't i no diguis que no, encara no has estat aquí.
diumenge, 20 de gener del 2013
dissabte, 12 de gener del 2013
At-versaris
Els trajectes llargs, com les curses d'obstacles,
volen paciència quan les debacles ens mostren els tentacles.
Empassar saliva. No cal cap crit afònic si l'esperança és viva. Nen, oblida't dels miracles...
La música ens ha dut on som
i en cada harmonia fosca hi ha restes de plom
de la bala que et recorda.
Espatlles cansades sense tu, Gerard.
A la gent que t'estima i estimaves encara ens queda corda.
La mort no s'entén. Se sent i s'esbufega.
Latent en la gent que al voltant del teu record s'aplega.
Com la son també en el bressol no caldrà condol:
estarem de verbena com tu, de nit, mussol.
Dol perpetu des que el sol no brilla per tu
des que el respecte que sento per tu ja no és mutu.
No pot ser-ho. I si m'apalanco en el record jo també moro.
Putu lloro dins meu que em recorda perquè ploro.
Abans que res vull saludar-te
des de la més profunda de les emocions que sentiré per un altre.
Avui la tinta corre per tu i per la llum
que brilla en cadascun dels minuts que vàrem passar junts
M'afarto de pensar-te en tots els raconets
que guardo per tu i pels tres. Per nosaltres.
Cavallers de la música, de “mimitus” i paraules
Amants de somnis de classe i petonets indomables.
Mai dues visions antagòniques, tan harmòniques.
Conjugant les nostres vides.
Mai les teves notes tan afòniques havien quedat atònites
quan tu escoltaves les meves crides.
Però ara tot és diferent
i estàs latent en cada moviment de canell que traço per a escriure.
I ara tot és diferent i en tot moment ets present
i ens mires amb un deliciós somriure.
Cançons que són teves. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
Bombons menors per quan ressona el “socors!”
Quan un es perd en crits en nits però no parem motors.
At-versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi. T'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
i maten els temors.
Mai una cabina havia estat en blanc
de l'odi: Sang els nusos del puny i es tanca l'episodi.
Sort del salvavides de saber-ho per tu, mare,
encara que per a explicar-ho calgui inventar un codi.
Forjats els fonaments del cinisme entre textos
només queda agrair als que al llindar de l'abisme
han guardat silenci i m'han banyat en gestos
prou durs per a no deixar-me matar el temps
al mateix temps que te m'enduus.
Temps, tu, maleït. Decidit a partir-me el pit
esquivant els teus sotracs fent-ho divertit.
Els que no tenim diners només ens queda la paraula.
I prometem fer-ho de fàbula a cada bolo, a cada llit.
Seguir el calendari lunar, com tu feies.
Seguir repudiant cada injustícia, com tu deies.
Suportar peies, i fer-ho amb ironia,
com quan tu somreies al final d'un mal dia.
No ens ho hem posat fàcil.
I és veritat, a tu t'agraden els reptes i la sinceritat.
A mi les teves receptes de viure amb tranquilitat
i transformar conceptes de lluitar en formes d'estimar.
Seguim de la mà, com a Saba
Com quan planejavem menjar-nos el món tot fent un cafè. Eh.
Seguim de la mà com quan explicaves
que creure què diuen les estrelles no és qüestió de fe.
Complement circumstancial de manera: la música
Modus operandi: ser positiu i amb astúcia.
Com a resultat: una cicatriu que no es veu ni s'esborra
però que té tacte de carícia.
Em quedo amb el regust dolç de que no estàs sol.
Ni nosaltres estem sols perquè hem après a fer més pinya
Hem guanyat a l'adversitat en aquest pols
I At-Versaris continua. Això és el que voldries, no ?
M’hi jugo la flor del Petit Príncep.
I aquí estem, al monte, amb el Pau i amb el Bel.
Acabant amb zel, això que és un tros de tu, i un tros de nosaltres tres, "tio".
I sense els quatre no és complert.
Cançons que són teves. cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
bombons menors per quan ressona el “socors!”
quan un es perd en crits, en nits, però no parem motors.
At-Versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi i t'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
I maten els temors.
dilluns, 7 de gener del 2013
=≠ trainspotting ≠=
Elige la vida. Elige un empleo. Elige una carrera. Elige una familia.
Elige un televisor grande que te cagas, elige lavadoras, coches, equipos
de compact disc y abrelatas eléctricos. Elige la salud, colesterol bajo
y seguros dentales. Elige pagar hipotecas a interés fijo. Elige un piso
piloto. Elige a tus amigos. Elige ropa deportiva y maletas a juego.
Elige pagar a plazos un traje de marca en una amplia gama de putos
tejidos. Elige el bricolaje y preguntarte quien coño eres los domingos
por la mañana. Elige sentarte en el sofá a ver teleconcursos que embotan
la mente y aplastan el espíritu mientras llenas tu boca de puta comida
basura. Elige pudrirte de viejo cagándote y meándote encima en un asilo
miserable siendo una carga para los niñatos egoístas y hechos polvo que
has engendrado para remplazarte. Elige tu futuro. Elige la vida. ¿Pero
por qué iba yo a querer hacer algo así?. Yo elegí no elegir la vida. Yo
elegí otra cosa. ¿Y las razones? No hay razones. Quién necesita razones
cuando tienes heroina?
diumenge, 6 de gener del 2013
dissabte, 5 de gener del 2013
Marley
La gente que trata de hacer que este mundo sea un sitio peor no se toma ningún día libre. Yo tampoco. Ilumina la oscuridad.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)