divendres, 26 d’abril de 2013



Llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada