diumenge, 3 d’abril del 2016

"El trance del hombre obligado a habitar una eternidad yerma y sin dioses"

No és odi,
és ràbia de tentàcles
que broten de les vísceres.

No és por,
però sí tremolor que sacsetja
els cossos de la gent
i els inquieta.

Ni és estrés,
és abominant acumulació de renous
(que no són sons)
al voltant,
com potades a l'esquena.

Crema el cap,
és cansanci
que desespera l'espera
d'hores i hores de vagar...
Hostilment pacient.

Frau


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada