Al món de teles de colors amb olor d'espicies, on el renou del moviment del tren ens acompanya, se li cau a l'home del meu costat la sandàlia. Ràpidament el veig moure's, no pas per recuperar-la, sino per llançar l'altre el més a prop que pot de la primera.
- Perquè ho has fet? - Li deman
- De que em serveix una sandàlia sola? Si algú té sort i troba una, també trobarà l'altre. Algú haurà guanyat un parell de sabates.
Starlink.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada